Des d'aquí ens volem adherir a la iniciativa històrica de quasi la totalitat de la premsa escrita catalana de publicar un editorial conjunt en defensa del nou Estatut. Aquest és un d'aquells fets que fa que ens sentim orgullosos del nostre país. Contra Catalunya no tot s'hi val. Per una vegada els demostrem que estem units i que actuem com un tot. Només trobem a faltar que reaccions com aquesta es produeixin més sovint davant les freqüents agressions que patim. Esperem que d'ara endavant aquesta lliçó que ens han donat els editors d'aquests diaris a tota la societat catalana ens l'aprenguem de memòria.
Després de gairebé tres anys de lenta deliberació i de contínues maniobres tàctiques que han malmès la seva cohesió i han erosionat el seu prestigi, el Tribunal Constitucional pot estar a punt d’emetre sentència sobre l’Estatut de Catalunya, promulgat el 20 de juliol del 2006 pel cap de l’Estat, el rei Joan Carles, amb el següent encapçalament: “Sapigueu: que les Corts Generals han aprovat, els ciutadans de Catalunya han ratificat en referèndum i jo vinc a sancionar la llei orgànica següent”. Serà la primera vegada des de la restauració democràtica de 1977 que l’alt tribunal es pronuncia sobre una llei fonamental ratificada pels electors. L’expectació és alta.
L’expectació és alta i la inquietud no és escassa davant l’evidència que el Tribunal Constitucional ha estat empès pels esdeveniments a actuar com una quarta cambra, confrontada amb el Parlament de Catalunya, les Corts Generals i la voluntat ciutadana lliurement expressada a les urnes.
Repetim, es tracta d’una situació inèdita en democràcia. Hi ha, no obstant, més motius de preocupació. Dels dotze magistrats que componen el tribunal, només deu podran emetre sentència, ja que un (Pablo Pérez Tremps) està recusat després d’una tèrbola maniobra clarament orientada a modificar els equilibris del debat, i un altre (Roberto García-Calvo) ha mort. Dels deu jutges amb dret a vot, quatre continuen en el càrrec després del venciment del seu mandat, com a conseqüència del sòrdid desacord entre el govern central i l’oposició sobre la renovació d’un organisme definit recentment per José Luis Rodríguez Zapatero com el “cor de la democràcia”. Un cor amb les vàlvules obturades, ja que només la meitat dels seus integrants estan avui lliures de contratemps o de pròrroga. Aquesta és la cort de cassació que està a punt de decidir sobre l’Estatut de Catalunya. Per respecte al tribunal –un respecte sens dubte superior al que en diverses ocasions aquest s’ha mostrat a ell mateix– no farem més al·lusió a les causes del retard en la sentència.
La definició de Catalunya com a nació al preàmbul de l’Estatut, amb la consegüent emanació de “símbols nacionals” (¿que potser no reconeix la Constitució, al seu article 2, una Espanya integrada per regions i nacionalitats?); el dret i el deure de conèixer la llengua catalana; l’articulació del Poder Judicial a Catalunya, i les relacions entre l’Estat i la Generalitat són, entre altres, els punts de fricció més evidents del debat, d’acord amb les seves versions, ja que una part significativa del tribunal sembla que està optant per posicions irreductibles. Hi ha qui torna a somiar amb cirurgies de ferro que tallin de soca-rel la complexitat espanyola. Aquesta podria ser, lamentablement, la pedra de toc de la sentència.
No ens confonguem, el dilema real és avanç o retrocés; acceptació de la maduresa democràtica d’una Espanya plural, o el seu bloqueig. No només estan en joc aquest o aquell article, està en joc la mateixa dinàmica constitucional: l’esperit de 1977, que va fer possible la pacífica Transició. Hi ha motius seriosos per a la preocupació, ja que podria estar madurant una maniobra per transformar la sentència sobre l’Estatut en un verdader tancament amb pany i forrellat institucional. Un enroc contrari a la virtut màxima de la Constitució, que no és altra que el seu caràcter obert i integrador. El Tribunal Constitucional, per tant, no decidirà únicament sobre el plet interposat pel Partit Popular contra una llei orgànica de l’Estat (un PP que ara es reaproxima a la societat catalana amb discursos constructius i actituds afalagadores). L’alt tribunal decidirà sobre la dimensió real del marc de convivència espanyol, és a dir, sobre el més important llegat que els ciutadans que van viure i van protagonitzar el canvi de règim a finals dels anys setanta transmetran a les joves generacions, educades en llibertat, plenament inserides en la complexa supranacionalitat europea i confrontades als reptes d’una globalització que relativitza les costures més rígides del vell Estat nació. Estan en joc els pactes profunds que han fet possible els trenta anys més virtuosos de la història d’Espanya. I arribats a aquest punt és imprescindible recordar un dels principis vertebradors del nostre sistema jurídic, d’arrel romana: Pacta sunt servanda, els pactes s’han de complir.
Hi ha preocupació a Catalunya i cal que tot Espanya ho sàpiga. Hi ha alguna cosa més que preocupació. Hi ha un creixent atipament per haver de suportar la mirada irada dels que continuen percebent la identitat catalana (institucions, estructura econòmica, idioma i tradició cultural) com el defecte de fabricació que impedeix a Espanya assolir una somiada i impossible uniformitat. Els catalans paguen els seus impostos (sense privilegi foral); contribueixen amb el seu esforç a la transferència de rendes a l’Espanya més pobra; afronten la internacionalització econòmica sense els quantiosos beneficis de la capitalitat de l’Estat; parlen una llengua amb més pes demogràfic que el de diversos idiomes oficials a la Unió Europea, una llengua que en lloc de ser estimada, resulta sotmesa tantes vegades a l’obsessiu escrutini de l’espanyolisme oficial. I acaten les lleis, per descomptat, sense renunciar a la seva pacífica i provada capacitat d’aguant cívic. Aquests dies, els catalans pensen, sobretot, en la seva dignitat; convé que se sàpiga.
Estem en vigílies d’una resolució molt important. Esperem que el Constitucional decideixi atenent les circumstàncies específiques de l’assumpte que té entre mans –que no és sinó la demanda de millora de l’autogovern d’un vell poble europeu–, recordant que no existeix la justícia absoluta, sinó només la justícia del cas concret, raó per la qual la virtut jurídica per excel·lència és la prudència. Tornem a recordar-ho: l’Estatut és fruit d’un doble pacte polític sotmès a referèndum. Que ningú es confongui, ni malinterpreti les inevitables contradiccions de la Catalunya actual. Que ningú erri el diagnòstic, per molts que siguin els problemes, les desafeccions i les contrarietats. No som davant d’una societat feble, postrada i disposada a assistir impassible al deteriorament de la seva dignitat. No desitgem pressuposar un desenllaç negatiu i confiem en la probitat dels jutges, però ningú que conegui Catalunya posarà en dubte que el reconeixement de la identitat, la millora de l’autogovern, l’obtenció d’un finançament just i un salt qualitatiu en la gestió de les infraestructures són i continuaran sent reclamacions tenaçment plantejades amb un amplíssim suport polític i social. Si és necessari, la solidaritat catalana tornarà a articular la legítima resposta d’una societat responsable.
El passat 9 de setembre s'havia de celebrar un ple extraordinari amb un únic punt de l'ordre del dia: “Aprovació inicial del Pla dOrdenació Urbanística Municipal”. Com tots recordareu el Sr. Güell va decidir suspendre el ple ja que no tenia la majoria suficient per poder aprovar-lo (hi havia un empat: 8 membres de l'equip de govern i 8 membres de l'oposició, el vot de qualitat no serveix en un P.O.U.M ja que s'ha d'aprovar per majoria absoluta).
La regidora trànsfuga, Dolors del Fresno, va arribar tard amb l'excusa que posava les banderoles del Mercat Medieval (no ens posarem a analitzar aquest fet). El seu oblit, en un dels plens més importants d'un govern, va obligar a posposar-lo pel 18 de setembre i finalment es va aprovar inicialment el Pla d'Ordenació Municipal amb 9 vots a favor i 8 en contra.
El nostre grup, mitjançant el nostre portaveu Xavier Sanllehí, va demanar al Sr. Güell si ens faria efectiu l'import del ple del 9 de setembre ja que consideràvem que hi havia quòrum suficient, vam assistir-hi i a més a més es va aixecar acta. I vam deixar molt clar que si se’ns pagava el nostre grup ho donaria a entitats benèfiques del municipi.
La resposta del Sr. Güell va ser clara: Ells no tenien intenció de pagar el ple ja que consideraven que no s'havia celebrat. Davant la nostra insistència al final va dir que ho consultarien als serveis jurídics de la casa.
El nostre argument ha estat repetit en més d'una ocasió en els plens municipals, ha sortit a la premsa i hem entrat instàncies a l'ajuntament sol·licitant el que ens pertocava legalment. També hem deixat clar que aquests diners anirien a dues entitats del municipi: Càritas (612 euros) i la Fundació Oncolliga d'ajuda al malalt de Càncer (612 euros).
El que creiem més greu és que per enèsima vegada el Sr. Güell es rebaixa davant la postura de la regidora trànsfuga i claudica davant d'ella. Vam demanar que la responsable d'aquesta indisciplina pagués el cost del ple. Com sempre, les nostres demandes han estat escoltades xiulant.
La nostra sorpresa va venir el passat 16 de novembre mirant el SETAC. En què amb una gran notícia es podia llegir que “L'equip de govern destinarà els 1440 euros del ple a la partida de serveis socials i que convidava als membres de l'oposició a fer un ús solidari d'aquest pagament”.
Sr. Güell vostè en els plens només escalfa cadira o hi és en persona. Cal recordar-li que el nostre grup va ser el primer que el 18 de setembre va deixar molt clar on anirien a parar aquests diners, a més a més vam entrar una instància el 28 de setembre sol·licitant certificació d'assistència del ple del 9 de setembre i en vam entrar una altra el passat 20 d'octubre demanant la seva postura clara i inequívoca sobre si s'havia celebrat aquest ple i si era així que ens el paguessin (QUE PER CERT ENCARA ESPEREM QUE ENS RESPONGUI DITA INSTÀNCIA).
Sr. Güell la transparència i la veritat brillen per la seva absència en el seu govern d'unitat i en la seva persona.
Nosaltres hem tingut molt i molt clara la nostra postura i no fem un canvi de partides com fan vostès. El nostre grup farà un seguiment exhaustiu sobre aquesta modificació de crèdit i controlarà si realment es destina a ajudes d'urgència social.
I en tot aquest “fregat” el perjudicat és el contribuent que ha de pagar els errors d'una regidora que només li interessa imposar el seu criteri sense tenir en compte els interessos del municipi. Recordem els costos que han pagat els nostres conciutadans amb els contenciosos oberts per les baixades de sous sense fonament, l'afer de les baixes laborals i un llarg etcètera.
El diari El Punt va publicar el proppassat 8 de novembre una entrevista a Xavier Sanllehí. Aquí us la proporcionem transcrita en la seva totalitat:
"Com és la seva vida ara, després d'haver estat dotze anys com a alcalde?
Home, el ritme és diferent. Ara tinc caps de setmana i abans la dedicació era de 24 hores al dia. Sorties amb la família i sempre hi havia algun veí que et comentava alguna cosa. Tot el dia feia d'alcalde, i ara tinc un horari. No estic totalment desvinculat de la política perquè estic a l'oposició a l'Ajuntament i també sóc a la Diputació, però no és la mateixa activitat que suposa una alcaldia. La gent no ho té present, la feina que suposa.
Li va costar el canvi, però?
Sí, estàs acostumat a una dinàmica. Ara la feina també m'absorbeix, però és diferent, perquè tens la vida més organitzada. Abans de vegades no tenia ni hora per dinar, i ara potser el cap de setmana tinc algun acte com a diputat o com a membre de l'oposició, però també és diferent, perquè com a alcalde ets l'amfitrió, t'has de preparar un discurs, per exemple: ha d'estar pendent de tot. Al final, però, és com tots els canvis de feina. Ara, com a director de recursos humans de l'Institut d'Assistència Sanitària, tinc 1.500 treballadores al meu càrrec, i abans en tenia 250. També va amb el caràcter, i a mi sempre m'ha agradat l'activitat. Encara trobo temps per escriure al bloc de tant en tant.
Quina sensació té quan va a l'ajuntament?
No he notat cap sensació especial, ni res diferent. M'hi continuo sentint com a casa i tinc la sensació d'estar en un lloc proper.
Què li diu la gent de Castelló quan el troben pel carrer? El paren com abans?
Em paren més que abans, i no és cap farol. La gent s'atreveix més, perquè la figura d'alcalde crea una distància. I això que a Castelló no hi estic tant com abans. Tot i així, em paren més perquè la gent no està contenta. El que em trobo són queixes.
Només queixes?
També em fa molta il·lusió quan trobo gent que em diu que m'enyora.
Ara canviaria alguna cosa del que va fer?
Sempre hi ha coses per millorar. Seria pecar de vanitat considerar que tot ho has fet bé. Ho veus amb la perspectiva del temps, però ja em passava quan era alcalde, no és perquè ara estigui a l'oposició. Amb el temps ho veus tot d'una manera més objectiva. Ara, dels grans projectes, de les grans decisions, me'n sento molt orgullós. En tot cas, serien coses del dia a dia. En dotze anys d'alcalde, Castelló s'ha transformat amb diversos projectes que vam engegar. La vam encertar en el Castelló que volíem en el futur. I això és el que trobo a faltar ara: una línia a seguir. Es fan polítiques de poca volada.
La diputada de Convergència i Unió Montse Surroca Comas, continua treballant perqué el govern central compleixi l'acord del Congrés dels Diputats, en el que es demana que s'aturi el procés de l'atermanament dels canals d'Empuriabrava.
Ahir al migdia, juntament amb els companys del grup municipal del PSC, vàrem entrar per registre el document que insta al Sr. Salvi Güell a recusar el regidor del PP, Julian Genovés. Aquest es basa en el fet que cap càrrec públic pot participar en una votació si existeix un vincle d'amistat i/o professional amb la persona física o jurídica que és objecte de la votació. En aquest cas tenim proves evidents que el Sr. Genovés té una amistat manifesta i una clara relació professional amb el grup immobiliari FASU que considerem que surt clarament afavorit, a la vista de l'aprovació que es va fer del nou POUM.
Paral·lelament també denunciarem el cas a l'Oficina Antifrau per a què investigui la possibilitat que aquest regidor hagi comès els delictes de prevaricació i tràfic d'influències.
Els regidors representants del Grup Municipal de Convergència i Unió: Xavier M. Sanllehí i Brunet, Joan Serra i Puigdollers, Assumpció Brossa i Gratacós, Elena Iglesias i Canet, Salvador Canet i Jara i Margarida Gelabert i Pujol; i els regidors representants del Grup Municipal dels Partit dels Socialistes de Catalunya: Josep Rodà i Bonamaisó i Rafael Girón i Gil, sotasignats, en la forma més procedent en dret,
MANIFESTEM:
Primer.- Tot i que és completament innecessari fer una exposició dels antecedents de la tramitació del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Castelló d’Empúries, doncs vostè era regidor del mateix Ajuntament en les dates de la legislatura compresa entre els anys 2003 i 2007, i per tant és coneixedor que en data 3 d’agost de 2004, mitjançant concurs obert, es va adjudicar el contracte d’assistència tècnica per a la redacció del POUM, quedant com a empresa guanyadora INTERLANDS, S.L.P. i en posterioritat, concretament en data 8 d’octubre de 2004, al Ple de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries s’aprovà la suspensió de llicències d’obres de la zona industrial de la Muga i Suberolita, en el punt número 4 de l’ordre del dia.
Fent memòria i tal com consta en les actes plenàries en aquest punt, el grup del Partit Popular i especialment el senyor Julián Genovés Juanola s’altera i creu que és un tracte desfavorable pels inversors que volen desenvolupar aquesta zona industrial de la Muga, afectada per la suspensió de llicències.
Fets que podrà recordar en l’àudio del Ple dels minuts 8:24 al 10:17 del punt número 4, o en l’acta del número 12/2004 (ANNEX 1) en les pàgines 5, 6, i 7 respectivament.
Fent també memòria de la intervenció del senyor Julián Genovés Juanola, minuts 13:30 al 24:08 del mateix àudio, el qual explica els antecedents d’aquella zona i es queixa de les formes, concretament de què no s’hagi avisat de la suspensió llicències, fent esment del nom i cognoms de l’interessat i afectat.
A més, fa un repàs de tota aquella zona, explica les hectàrees controlades per aquest grup promotor, les permutades i les que ja tenen controlades després d’haver parlat amb els propietaris. En aquesta intervenció es fa palès que coneix el tema perquè l’ha estat gestionant professionalment.
Segon.- Fent un salt en el temps, en data 7 d’abril de 2005, en sessió extraordinària es va aprovar l’avanç del nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal i en el punt 9, tal com consta en l’acta número 05/2005 (ANNEX 2) de la sessió en la seva pàgina 38 i 39, es produeix la intervenció del senyor Julián Genovés Juanola, que consta també en l’àudio corresponent al Ple en els minuts 1:49:18 a 1:50:42, i manifesta que la suspensió de llicències de la zona de la Muga i Suberolita li comporta sentir-se “tocat”.
Tercer.- En el mateix sentit, en data 30 de juny de 2005, en sessió plenària ordinària, en l’apartat de precs i preguntes, hi ha una petita picabaralla dialèctica entre el senyor Xavier M. Sanllehí i Brunet i el senyor Julián Genovés Juanola sobre el tema de la suspensió de llicències d’obres a la zona de la Muga, queixant-se d’un tracte desfavorable sobre el tema de la suspensió de llicències. Consta en l’àudio dels minuts 2:23:10 a 2:24:40 o a l’acta número 9/2005 (ANNEX 3) a les pàgines 53 i 54.
Quart.- Novament, en data 8 de maig de 2006, en sessió extraordinària en la qual es va aprovar inicialment el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelló d’Empúries, el senyor Julián Genovés Juanola manifesta que el tema de Suberolita va ser una desqualificació arbitrària. Consta en l’àudio en els minuts 1:54:50 a 2:08:25 i 2:25:05 a 2:29:29, i a l’acta número 7/2006 (ANNEX 4) a les pàgina 38.
Cinquè.- Actualment, en la legislatura compresa entre els anys 2007 i 2011, concretament en data 10 de desembre de 2008 es va aprovar en sessió plenària el pla de participació ciutadana juntament amb un segon avanç del POUM, amb els vots favorables dels regidors d’ERC-AM, ECE-EPM, PP i de la regidora no adscrita Dolors del Fresno Gusó, i els vots en contra dels regidors de CiU i PSC, i en aquesta sessió el senyor Julián Genovés Juanola reconeix obertament la relació que manté amb els propietaris de la zona de la Muga, la seva representació i la seva relació d’amistat encara existent, consta en l’àudio dels minuts 1:17:34 a 1:22:21.
I en resposta al portaveu de CiU, senyor Xavier M. Sanllehí i Brunet, que critica aquesta afinitat i interès personal, respon que se’n riu de la Fiscalia i “de tot això”. Consta en les pàgines 26, 27 i 29 de l’acta número 14/2008 (ANNEX 5) del Ple.
Com vostè i la Secretària de la Corporació ja deuen saber hi ha una sèrie de negociacions prohibides als servidors públics que hagin d’intervenir en un assumpte per raó del seu càrrec. Per la transparència de tot el procediment administratiu de la proposta de POUM aprovada de moment inicialment, pensem que el vot del regidor senyor Julián Genovés Juanola hauria de ser nul de ple dret ja que ha actuat en diverses ocasions davant el nostre Ajuntament com a representant de l’empresa afectada pel benefici urbanístic.
Malgrat que semblaria innecessari recordar aquests fets, doncs són coneguts per vostè, en les sessions plenàries s’ha posat de manifest que el govern actual, presidit per vostè, ha plantejat una proposta de POUM, molt més favorable als interessos dels “amics” del senyor Julián Genovés Juanola. Aquests promotors passen de poder construir un màxim de 635 habitatges, amb una densitat màxima de 6,65 habitatges/Ha, a poder-ne construir un màxim de 1.655, amb una densitat màxima de 16,50 habitatges/Ha, sense que al nostre entendre es justifiqui aquest augment desproporcionat del nombre d’habitatges i de la densitat edificatòria en un sol sector objecte de Pla Parcial Urbanístic.
ÉS PER TOT EL QUE S’HA EXPOSAT QUE:
Ens veiem obligats a sol·licitar amb aquest escrit la RECUSACIÓ del senyor Julián Genovés Juanola en la tramitació del POUM, doncs a la vista dels antecedents, resulta evident i manifest que el senyor Julián Genovés Juanola manté una relació d’amistat, existeix un clar interès personal i ha prestat serveis de representació o mandat amb els propietaris actuals dels terrenys de la zona de la Muga i Suberolita, afectats pel nou Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Castelló d’Empúries que es tramita.
Volem recordar-li que voluntàriament el senyor Julián Genovés Juanola s’hauria d’haver abstingut de participar en la tramitació del POUM, doncs la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú (BOE núm. 285, de 27 de novembre de 1992. Correccions d’errades: BOE núm. 311, de 28 de desembre de 1992; BOE núm. 23, de 27 de gener de 1993), en el seu article 28 determina, els supòsits en què les circumstàncies personals de les autoritats i personal al servei de les administracions públiques, comporten la seva abstenció i la corresponent comunicació al seu immediat superior, el qual ha de resoldre.
Entenem que aquesta comunicació no s’ha produït, doncs el senyor Julián Genovés Juanola intervé activament en el procediment, i per tant hem de ser nosaltres qui instem la recusació.
Així mateix, plantejada la recusació mitjançant aquest escrit i amb els antecedents que justifiquen la causa o les causes en què es fonamenta, esperem que el senyor Julián Genovés Juanola a l’endemà de la recusació plantejada manifesti al seu superior immediat si es dóna o no en ell la causa al·legada.
Instant-lo a vostè, senyor Salvi Güell i Bohigas, Alcalde-President de l’Ajuntament de Castelló d’Empúries, un cop la Secretària General de la Corporació, la senyora Marta Felip i Torres, hagi efectuat l’informe preceptiu respecte a aquesta recusació, per a què disposi la substitució del senyor Julián Genovés Juanola, que per lleialtat institucional ha d’acordar. O si el senyor Julián Genovés Juanola nega la causa de recusació resolgui amb els informes pertinents i les comprovacions prèvies que consideri oportunes.
Finalment anunciem que si manté al senyor Julián Genovés Juanola en el procediment que se segueix per a l’aprovació del POUM, al·legarem aquesta recusació en interposar el recurs que sigui procedent contra l’acte en què acabi el procediment, davant la Comissió Territorial d’Urbanisme de Girona.
A més farem arribar tota la documentació oficial de l’Ajuntament a l’Oficina Antifrau per tal que s’asseguri de la completa correcció de tots els actes duts a terme en la tramitació del POUM i s’exposaran allà les proves que tenim de la relació professional i d’amistat que vincula al regidor senyor Julián Genovés i Juanola als inversors ara beneficiats per la nova proposta de POUM. Si l’Oficina Antifrau un cop escoltats tots els testimonis que proposem aprecia delicte esperem que ho faci arribar a la Fiscalia i sigui aquesta Fiscalia qui prengui les mesures cautelars i legals que estimi pertinents.
Sens perjudici del dret d’exercir, les accions civils, penals o administratives contra qui considerem coautor responsable dels il·lícits que puguin esdevenir.
Una vegada fet això restarem a l'espera del que faci el sr. Alcalde, ja que si no recusa al regidor serà inclòs en el sumari que presentarem a l'Oficina Antifrau.
Català
Castellano
English
Français
Deutsch
El passat 9 de setembre s'havia de celebrar un ple extraordinari amb un únic punt de l'ordre del dia: “Aprovació inicial del Pla dOrdenació Urbanística Municipal”. Com tots recordareu el Sr. Güell va decidir suspendre el ple ja que no tenia la majoria suficient per poder aprovar-lo (hi havia un empat: 8 membres de l'equip de govern i 8 membres de l'oposició, el vot de qualitat no serveix en un P.O.U.M ja que s'ha d'aprovar per majoria absoluta).
La diputada de Convergència i Unió Montse Surroca Comas, continua treballant perqué el govern central compleixi l'acord del Congrés dels Diputats, en el que es demana que s'aturi el procés de l'atermanament dels canals d'Empuriabrava.
Ahir al migdia, juntament amb els companys del grup municipal del PSC, vàrem entrar per registre el document que insta al Sr. Salvi Güell a recusar el regidor del PP, Julian Genovés. Aquest es basa en el fet que cap càrrec públic pot participar en una votació si existeix un vincle d'amistat i/o professional amb la persona física o jurídica que és objecte de la votació. En aquest cas tenim proves evidents que el Sr. Genovés té una amistat manifesta i una clara relació professional amb el grup immobiliari FASU que considerem que surt clarament afavorit, a la vista de l'aprovació que es va fer del nou POUM.
