President Mas: “Ara toca a altres forces assumir la seva part de responsabilitat en la governabilitat del dia a dia perquè les urnes han dit que nosaltres sols no ho podem fer”

En la roda de premsa posterior a la reunió de l'executiva de CiU, el secretari general Josep A. Duran i Lleida ha afirmat que "els resultats donen un mapa polític fragmentat i complicat" i que "som molt conscients que amb la nostra responsabilitat no n'hi ha prou".

"Aquest país necessita un govern fort i un Parlament estable i CiU no ho pot fer sola perquè aquest ha estat el mandat de les urnes". Així de clar ha estat el president Artur Mas en la roda de premsa posterior al CENF d'aquesta tarda a Barcelona. I és que sinó, "el país no podrà anar endavant, si tenim en compte les dures condicions que vivim" ha dit el president. Per això, un cop més, ha apel·lat a la responsabilitat de les altres forces polítiques perquè "treure un determinat resultat obliga a assumir certes responsabilitats".

El president ha reconegut que "les urnes ens han donat un lideratge significatiu, però no únic, i per això hem d'anar acompanyats" i ha precisat que "no es tracta només de dir que s'està disposat a treballar per la consulta, que d'acord perquè no s'hi pot renunciar, també cal estar disposat a treballar pel dia a dia, perquè algú ho ha de fer". En aquest sentit, el president Mas ha insistit que "nosaltres assumiren la responsabilitat principal, tal i com ens han dit els ciutadans, però les altres formacions polítiques també hauran de responsabilitzar-se, perquè també així ho han indicat les urnes".

Sabent que governar el dia a dia no és fàcil en el context d'austeritat obligada, el president ha dit que aquí "algú més s'ha arremangar, perquè és el que ara ens han dit els ciutadans que toca".

I és que les eleccions han "clarificat" el panorama polític català, perquè tothom "sap quins suports té". Un panorama que ara "és més clar però també més complicat" ha dit el president qui ha afegit que els pròxims dies s'iniciaran converses tant amb ERC com a segona força, com amb el PSC. Malgrat tot, el president ha indicat que la federació "manté i, ho valorem, un terra electoral de màxima importància i no ha perdut un gran nombre de vots proporcionalment" ja que, sobre un total d'un milió dos-cents mil vots n'ha perdut 80.000.

També ha reafirmat el seu compromís amb la consulta popular "perquè ha estat el mandat de les urnes" ja que gairebé els 2/3 de forces parlamentaries estan a favor de celebrar-la "i, per tant, no s'hi pot renunciar".

Duran: "Hem guanyat a totes les comarques excepte al Baix LLobregat i a totes les demarcacions"

Per la seva banda, el secretari general de CiU, Josep A. Duran i Lleida, ha dit que "CiU assumeix el resultat electoral, tot i no ser el resultat que desitjava. CiU l'assumeix amb serenitat i responsabilitat. És un resultat electoral que, en la mesura que el lema triat per CiU per a aquesta campanya era 'la voluntat d'un poble', no fem res més que acceptar quina ha estat la voluntat expressada a les urnes".

Duran ha reconegut que "no hem estat capaços ni en els dies previs ni el mateix dia de les eleccions de detectar que finalment tindríem aquest resultat, que ni esperàvem ni desitjàvem, però també és veritat que ningú ha estat capaç de detectar-ho".

El secretari general de CiU ha destacat que "CiU valora moltíssim el resultat i suport ampli que ha obtingut de la ciutadania de Catalunya: més d'un milió cent mil vots. Un suport ampli, un bloc molt homogeni de ciutadans que han donat suport a un govern de CiU que han fet possible que CiU guanyi a totes les comarques, excepte al Baix Llobregat (amb un diferència de mil cent vots sobre la força política guanyadora). Hem guanyat a tots els districtes de Barcelona, excepte a Nou Barris. I hem guanyat a les quatre circumscripcions electorals".

Duran ha recordat que "aquests resultats es produeixen amb un gran participació i, per tant, significativa. Per això, és significatiu aquest suport obtingut de més d'un milió cent mil vots". I ha afegit que "cal recordar que aquests resultats venen després de dos anys de govern de CiU, amb una acció de govern molt dura com a conseqüència del que vam rebre en arribar al govern, després de set anys de tripartit". A més, ha assenyalat que "venen també marcats pels paràmetres que marca la UE però també per l'aplicació d'aquests paràmetres del govern de l'Estat, que no ha estat just ni equitatiu a l'hora de repartir per a les comunitats autònomes la reducció del dèficit públic com tantes vegades hem denunciat".

Duran ha volgut subratllat que "cal comparar el resultat de CiU amb els resultats de la resta de les forces polítiques que concorrien a les eleccions. Posem de relleu que el nombre de vots sigui més del doble que la segona força política del país. Valor que en el context de participació i de trasbals polític en què es produeix, amb la incorporació d'una nova força política al Parlament i del reforçament de C's, paga la pena tenir-ho en compte".

Finalment, el secretari general de CiU ha dit que "el resultat dóna un mapa polític fragmentat i complicat. Assumim la nostra part de la responsabilitat. però som molt conscients que amb la nostra responsabilitat no n'hi ha prou. La ciutadania ho expressat així a les urnes."

Resultats de les Eleccions 2012 al Parlament de Catalunya a Castelló d'Empúries

President Mas: "Els resultats diuen que CiU ha de liderar el govern però també que cal la corresponsabilitat directa d'altres forces"

El president ha ressaltat també la "suma molt majoritària" que hi ha al Parlament a favor del dret a decidir i ha reafirmat el seu compromís de fer la consulta popular els pròxims 4 anys.

Un cop escrutat el 100% de les butlletes, i amb CiU com a força guanyadora de les eleccions amb 50 escons davant la segona força, ERC amb 21, el president Artur Mas ha afirmat que "els resultats indiquen que no hi ha alternativa: CiU ha de formar i liderar el govern" però alhora ha fet una crida a la corresponsabilitat d'altres forces "perquè és evident que amb aquests resultats no ho podem fer sols" i ha dit que cal que tots els partits obrin un període de reflexió perquè "al Parlament i al govern hi ha d'haver suports explícits, sinó el país seria ingovernable". I ha apel·lat a les altres forces tant a la "corresponsabilitat en el procés del dret a decidir" com en el de "la governabilitat del dia a dia".

Paral·lelament el president ha remarcat però "la suma molt majoritària que hi ha al Parlament a favor del dret a decidir" i ha refermat el seu compromís amb dura a terme la consulta popular "amb les noves condicions de la política catalana" i tot i que ha admès que aquesta realitat és complexa ha assegurat que "el país no ha de renunciar a aquest procés".

El president Artur Mas ha volgut ressaltar també que malgrat les "dures condicions en què hem hagut de governar els darrers dos anys, seguim tenint el suport electoral del a majoria de ciutadans i multipliquem per 2 i mig els resultat de la segona força".

D'altra banda, el president Mas ha volgut fer una valoració de "l'altíssima participació" que ha constatat que "el clam del carrer ha passat a les urnes" i ha ressaltat que indica també "la capacitat dels ciutadans de participar en afers col3lectius de país". De la mateixa manera s'ha mostrat satisfet "d'haver donat la paraula al poble perquè cal saber on són les majories del carrer per saber on som en aquesta nova etapa que hem iniciat".

President Mas: "El món ens està mirant i diumenge, a les urnes, hem de mostrar que som un sol poble en marxa"

Lloll Bertan, Miquel Calçada i Salvador Cardús han donat el seu suport al president Mas, davant les 18.000 persones que omplien el Palau Sant Jordi, per què lideri el camí que Catalunya ha iniciat.

Davant les 18.000 persones que han omplert el Palau Sant Jordi de Barcelona, el president Artur Mas ha dit que aquest diumenge "hem de mostrat que som un sol poble, d'orígens molt diversos, que està en marxa. Un poble que no vol ser intimidat i sinó escoltat i respectat". I donar aquest missatge és molt important perquè, ha advertit el president, "el món ens està observant" i ho està fent "perquè hi ha un poble que aspira a la seva llibertat".

Unes aspiracions que si avui són possible és perquè durant segles "hi ha hagut gent amb profundes conviccions de país i que hi ha deixat la pell però que ha aconseguit que el país seguís viu". I és que tal i com ha recordat el president "entre les runes del Born i la modernitat del Palau Sant Jordi, hi ha tres segles d'història amb un fil roig que els uneix".

A dos dies de les eleccions, el president ha reclamat un cop més "una gran majoria en la línia clara del dret a decidir" i ha volgut deixar clar que "aquest no és el projecte d'una persona, un partit, un govern o un Parlament, sinó de tot un país".

Davant la campanya "bruta" que ha centrat part de la campanya electoral, el president també ha volgut advertir a l'Estat espanyol que "com més demagògia facin més democràcia i més crits de llibertat es trobaran". I ha indicat que els catalans, passi el que passi, "seguirem amb el nostre esperit constructiu". El president ha lamentat que durant anys "l'Estat ha confós les ganes d'ajudar de Catalunya amb una espècie de vassallatge i, nosaltres no som vassalls de l'Estat. I han confós la cultura del pacte i el diàleg amb actitud conformista".

El president, que durant l'acte ha rebut públicament el suport de Lloll Bertran, Miquel Calçada i Salvador Cardús, ha llegit també la carta d'un jove de 25 anys de Reus què li demanava que segueixi fins al final i que compti que darrere seu hi ha tot un poble.

Duran: "No és tracta només de demanar un vot útil, és tracta també de demanar un vot històric que obri les portes a una nova era"

El secretari general de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, ha començat la seva intervenció adreçant-se als periodistes estrangers en anglès i ha llegit les paraules de Pau Casals a l'Assemblea de les Nacions Unides el 24 d'octubre de 1971. Duran ha demanat als periodistes que ajudin a traslladar "aquest missatge al món".

Duran i Lleida ha assenyalat que ha estat "una campanya barroera, molt bruta". I ha remarcat que "aquest ja no és un problema de les clavegueres de l'Estat, és que l'Estat és una claveguera" .

El secretari general de CiU ha assenyalat que "aquesta setmana he demanat explicacions a Rajoy i dimecres ho faré al Congres i no ho ha fet." I ha explicat que el PP s'ha negat a què compareguin els ministres de l'Interior i d'Hisenda i ha dit que "mentrestant surt un sindicat de la policia i treu un paper que no diu exactament el que diu el diari. I el ministre Fernández Díaz no sabe ni contesta. Per tant, o explicacions o dimissions o totes dues coses alhora."

De cara al 25 N Duran ha ressaltat que "diumenge no podem perdre un vot. Per un vot podem perdre la majoria excepcional, per perdre la majoria excepcional podem perdre un govern fort, per perdre'l podem perdre la capacitat de resoldre la crisi del nostre país i també l'oportunitat d'exercir el dret a decidir, per perdre-la podem perdre la nostra llibertat". Finalment, Duran ha recordat que "no és tracta només de demanar un vot útil, és tracta també de demanar un vot històric que obri les portes a una nova era de la historia de Catalunya."

Un nou ple al Sant Jordi.

L'acte d'avui, que ha omplert el Palau Sant Jordi, hi ha participat altres dirigents i candidats de la federació de CiU.

L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, ha recordat que el 1714 "Barcelona va liderar el camí de la represa i diumenge també ho tornarà a fer" i, dirigint-se al president Mas ha dit que "tenim l'obligació de donar-te la força dels vots".

El candidat de la demarcació de Lleida, Albert Batalla, després de donar suport al president, ha llegit unes paraules inèdites de Miquel Martí i Pol sobre Catalunya.

Per la seva part, el candidat de Girona, Santi Vila, ha dit que aquesta ha estat "una campanya polaritzada entre els qui miraven amb ulleres del SXX i els qui miraven amb ulleres del SXXI". I ha conclòs que aquest cop "volem jugar fort la carta de la llibertat".

El candidat més casteller, Albert Batet, cap de llista pel Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre ha demanat que diumenge es faci "el castell més alt, més excepcional, el castell de la llibertat de Catalunya".

Finalment, el president Jordi Pujol ha recordat que durant anys i tot hi haver-ho intentat "ens han barrat el camí de l'entesa amb l'Estat espanyol". I ha criticat que, ara que Catalunya ha empès el seu camí els detractors han passat les línies vermelles de la democràcia. I ha afegit que "som forts i tenim potència i per això ells recorren a armes no convencionals perquè estan nerviosos". El president Pujol ha dit però que sortosament "el president Mas té el suport d'una molt àmplia majoria del poble de Catalunya i això és molt important perquè el president no pot tirar endavant aquest projecte tot sol".

Mig miler de professionals de la sanitat signen un manifest de suport al president Mas

Mig miler de professionals de la sanitat signen un manifest de suport al president Mas.

Mig miler de professionals de la sanitat han volgut expressar el seu suport al president Mas a través d'un manifest on defensen "el model sanitari català, públic i de qualitat, amb característiques pròpies".

En el document, apunten que el model s'ha anat configurant "amb la implicació i participació de la societat civil del país, les entitats i associacions, la iniciativa privada, les fundacions, les administracions locals i els professionals".

I afegeixen que es tracta d'un model amb el què s'han obtingut molt bons resultats malgrat que l'Estat sempre ha "limitat i discutit" els recursos que s'hi han destinat.

Els signants defensen que amb estructures d'Estat propi, Catalunya pot "garantir i millorar els serveis sanitaris, tot preservant l'Estat del Benestar". Per això, el manifest es compromet a defensar el model sanitari del país "com un dels pilars bàsics del nou Estat d'Europa."

Santi Vila: "Una Catalunya amb estat propi pot esdevenir la gran porta mediterrània al món"

El cap de llista de CiU a Girona per les eleccions Nacionals ha fet aquestes declaracions acompanyat pel Conseller d'Economia de la Generalitat de Catalunya, Andreu Mas-Colell, en el marc d'una trobada amb empresaris a Roses.

Santi Vila ho té clar "una Catalunya amb estat propi pot esdevenir la gran porta mediterrània al món". I per reforçar aquestes paraules Mas-Colell ha reblat "infraestructures com el corredor mediterrani són bàsiques pel desenvolupament econòmic del nostre país. No ens podem permetre el luxe de no tenir-les, per la manca de perspectiva dels diferents governs del PP i del PSOE que han governat Espanya". L'alcalde de Figueres també ha apuntat que "amb un estat propi reduiríem el dèficit fiscal de Catalunya, que és de 16.000 milions d'euros anuals. Tots aquests greuges ens fa carregar de raons, a gent moderada com jo, per marxar d'aquesta sistemàtica persecució". Vila ha posat d'exemple "ahir ens va denunciar l'Estat espanyol perquè l'alcalde Carles Puigdemont i jo varem organitzar trens i autobusos cap a la manifestació de l'11S".

El cap de llista de CiU també posa sobre la taula algunes directrius amb les quals afrontar el present i el futur: "Hem de compatibilitzar la inversió pública i privada. Millorar la competitivitat (capacitat d'innovació, generació de valor afegit, internacionalització...) dels sectors claus a les comarques gironines per millorar la capacitat exportadora. Captar inversions estrangeres. Captar turisme de qualitat, posant en valor els actius del territori. Generar iniciatives amb valor afegit amb vocació global. Millorar la cooperació econòmica en el marc d'un entorn de mega-regió econòmica europea i desenvolupar energies alternatives que redueixin la factura que paguem a l'exterior". Per Santi Vila es tracta "de captar i de generar ingressos i capitals de fora per la manca de capacitat del mercat intern de generació de riquesa i reduir la factura energètica a pagar. Evitar el dèficit fiscal, aquestes són veritables prioritats."

Així mateix, Vila ha argumentat que "cal reinvertir la generació de riquesa i la reducció del dèficit fiscal en la reducció del dèficit públic -pagar deutes-; l'estabilització del mercat financer -recuperar liquiditat financera-; millorar la competitivitat del teixit productiu -generar inversions públiques en infraestructures i reducció de la pressió fiscal que ajudin a les nostres empreses a ser més competitives-; augmentar la inversió pública en educació infantil i primària: és durant els 10 primers anys de vida quan s'ha d'actuar activament d'acord amb el principi d'igualtat d'oportunitat; augmentar la inversió pública en recerca per evitar la fuga de talents -Universitats/ R+D+I-; mantenir l'estat del Benestar -cohesió social/ qualitat de vida / compromís amb els que no poden seguir- i invertir en executar infraestructures (mobilitat, energia, aigua, tic...) sostenibles i al servei de la competitivitat, internacionalització i connectivitat del nostre país per millorar la gestió de les que avui disposem".

Mas-Colell ha tancat l'acte amb els empresaris de l'Empordà apostant per la internacionalització com una aposta clau "i això s'aconsegueix amb una xarxa d'infraestructures que no es poden preveure amb mentalitats centralistes, des de Madrid".

President Mas: "Si no es troba l'informe tinc dret a pensar que potser es fabriquen teòriques proves per alterar els resultats electorals"

El president ha advertit que, malgrat tot, no dividiran el poble català “que és d'origen molt divers però té un alt grau de cohesió social".

Quatre dies després que es publiqués un presumpte informe policial que atacava el president Artur Mas i la seva família, així com la del president Jordi Pujol i, en el mateix dia en què s'ha sabut que aquest informe no es troba, el president ha dit que “si passen els dies i ningú no el troba o ningú no se'n fa responsable, jo tinc dret a pensar que potser aquí s'estan fabricant teòriques proves per alterar els resultats electorals”. El que seria, a parer del president, “molt greu perquè aquí ja no és només que no vulguin que es faci una consulta sinó que volen reorientar la voluntat popular”.

De fet, avui mateix Convergència ha presentat una denúncia davant la Fiscalia per un presumpte delicte electoral que hagin pogut cometre funcionaris de l'Estat i autoritats públiques en relació a les informacions publicades per El Mundo.

El president ho ha dit davant el miler de persones que s'han aplegat a la Farga de l'Hospitalet i ha afegit que Catalunya ha de seguir endavant amb el camí emprès perquè “Espanya no ha ajudat Catalunya i Catalunya necessita un Estat que l'ajudi”. I campanyes de falsedats com la que s'està vivint en aquesta campanya electoral pretenen dividir el poble. Un poble, el català, que el president Mas ha dit que “malgrat ser d'orígens molt diversos, té un important grau de cohesió social, el que ens permet plantejar-nos grans reptes col·lectius com el d'ara”.

De fet, ha concretat, dels set milions i mig d'habitants “més de la meitat tenen arrels i lligams fora de Catalunya i això no ho trobarem a gaires països d'Europa”. I malgrat aquesta diversitat, ha conclòs “hem avançat sense trencar-nos i això és mèrit de tots”.

A l'acte d'aquest migdia a l'Hospitalet, també hi ha participat la cap de llista de CiU a l'ajuntament i candidata al Parlament, Meritxell Borràs, que ha dit als presents que no oblidin que “aquestes són les eleccions de la nostra vida perquè davant la vulneració dels nostres drets, la gent necessita respostes, i cal donar un missatge clar de cap on volem anar”. I, dirigint-se al president Artur Mas, li ha donat el seu suport “perquè hi ha angoixa i al president li toca governar en aquest moment difícil i prendre decisions difícils” i ha demanat que el 25 de novembre tothom li mostri el seu suport a les urnes.

Borràs ha posat l'Hospitalet com a exemple de comunitat acollidora amb tots els nouvinguts.

Per la seva part, el també candidat Jordi Monrós, ha animat el president Mas fins al final: “President no afluixis, ens tindràs al teu costat, perquè el dia 25 farem història, posarem la primera pedra”.

Convergència Democràtica de Catalunya presenta una denúncia davant la Fiscalia per un presumpte delicte electoral

Convergència Democràtica de Catalunya ha presentat aquest matí una denúncia davant de Fiscalia per un presumpte delicte electoral que hagin pogut cometre funcionaris de l'Estat i autoritats públiques en relació a les falsedats publicades al diari El Mundo.

A més a més, Convergència Democràtica de Catalunya considera que podrien derivar-se altres tipus de delicte com falsedat documental, usurpació d'atribucions judicials, infidelitat a la custodia de documents i revelació de secrets.

Font CiU

President Mas: "El moment és excepcional i cal que el 25N surti un govern fort per a poder tirar endavant el procés que hem iniciat"

El president va explicar que cal aconseguir una majoria clara com la d'Escòcia que els ha permès tirar endavant el referèndum, a diferència del Quebec on no hi va haver una majoria forta i el procés no ha tirat endavant.

El president Artur Mas va demanat ahir concentrar el suport a una sola força política perquè el 25 de novembre “aquest país pugui tenir un govern que tingui la força per tirar endavant aquest procés que hem iniciat”. Un procés que el president, va dir, “per les circumstàncies històriques ens ha tocat liderar a nosaltres” i per això, va afegir “ens hi hem posat perquè cal fer un pas endavant”. El líder nacionalista ho va dir davant les 2.500 persones que es van aplegar al míting final de CiU a Girona i que van obligar a habilitar dues sales adjacents a l'auditori davant la gran afluència de gent.

El president Mas va especificar que l'endemà dels comicis “fora d'aquí tothom mirarà la força del pròxim govern, i no pas els resultats que pugui treure ERC o Iniciativa”. Per això el president va fer una crida “al vot prestat” al moment que afegia que “no es tracta de concentrar el vot per sempre sinó per un temps, per poder tirar endavant aquest projecte”. I va afegir que si ho demana és perquè són “moments excepcionals, també jo he hagut de prendre decisions excepcionals i difícils” .

I ha posat dos exemples clars de la importància de disposar d'un govern fort: “A Escòcia va guanyar un partit amb una majoria molt clara i el procés amb consulta pròpia va endavant. Al Quebec va guanyar un partit nacionalista però no va guanyar amb una majoria clara i el seu procés no es pot tirar endavant”.

El que ja ningú discuteix és que “durant segles hem procurat entendre'ns amb Espanya, amb monarquies, repúbliques, estatuts i constitucions” i no ha estat possible i avui, els números ho delaten: “Som qui més contribueix a l'economia espanyola i en canvi som el territori de l'Estat amb menys inversions públiques”. “Si aquest país té recursos per viure millor, tenim dret a viure tots plegats millor” va concloure el president.


Girona, compromesa amb el projecte català.

A l'acte d'ahir també hi va participar Santi Vila, Carles Puigdemont i Elena Ribera. Santi Vila va equiparar el compromís de la ciutat de Girona de Carles Puigdemont amb la de Carles Rahola: "Aquesta voluntat d'una societat justa, compromesa amb una bandera, que no fa distincions ni de llengua ni de procedència, és la voluntat d'un poble. El nostre projecte polític és ampli, integrador, cohesionat i que vol la llibertat després de 300 anys de no tenir-la".

El cap de llista de CiU per Girona a les eleccions nacionals afegia que "no hi ha excuses, és el moment de deixar-se de carnets i apostar per l'única força que podrà defensar l'Estat Propi per al nostre país, i aquesta no serà la CUP, és i serà Convergència i Unió". I va reblar "si Catalunya es perdés i només quedés Girona, Catalunya remuntaria, fem-ho possible i tinguem un resultat excepcional, que ens doni la majoria necessària per a plantar cara a Madrid".

Carles Puigdemont, per la seva banda, va apuntar que "encapçalar la manifestació de l'11 de setembre amb el lema Catalunya nou Estat d'Europa, és un orgull com alcalde de Girona i com a patriota que he defensat sempre un estat independent". Així mateix, el número 3 de la llista de CiU per Girona, va remarcar la feina feta a nivell social des d'un govern de CiU i que "cap altre partit, anomenat socialista, havia fet fins al moment".


Minut de silenci per Jordi Comas.

Puigdemont va començar els parlaments demanant un minut de silenci en record de Jordi Comas, empresari gironí i president de la Federació d'Organitzacions Empresarials de Girona (FOEG), que va morir tràgicament la matinada d'ahir. L'alcalde de Girona l'ha recordat com "un gran patriota, un home de país, ell va ser qui va liderar el manifest dels empresaris gironins a favor del dret a decidir".

Finalment, Elena Ribera va explicar que “aquestes són les eleccions de la nostra vida, les de l'inici del procés d'autodeterminació” i es va mostrar orgullosa del president Mas “perquè veritablement estima el poble de Catalunya i no només CiU”.

President Mas: "Les pensions estan més garantides en una Catalunya amb Estat propi que en una Catalunya dins d'Espanya"

El president ha defensat l'euro per recepta “no tant per l'euro que recaptem, que no resoldrà el finançament de la sanitat, sinó per l'estalvi que representa, ja que a l'octubre s'han emès un 21% menys de receptes”.

El president Artur Mas ha afirmat avui que una Catalunya amb Estat propi tindria “les pensions completament assegurades, tant les actuals com les futures” perquè l'economia catalana és solvent pel que fa a les seves cotitzacions al sistema de la Seguretat Social, a diferència de l'Estat espanyol. El president així ho ha explicat al Casal gent gran Cal Manteca, de Barcelona, davant un centenar de persones.

El president ho ha explicat amb xifres a la mà: “En el període 1995-2010, Catalunya tindria un saldo acumulat positiu de la Seguretat Social de 3.384 euros per persona; mentre que Espanya el tindria negatiu de -2.228 euros per persona”. I és que les aportacions catalanes, les cotitzacions, al sistema de la Seguretat Social, han estat superiors a les prestacions rebudes, a les pensions, a Catalunya. Per tant, Catalunya ha tingut un saldo acumulat positiu de la Seguretat Social de 24.774 milions d'euros, en el període 1995-2010.

Davant l'interès que les pensions i la seva continuïtat han suscitat entre la gent gran del casal, el líder nacionalista ha indicat que “les pensions d'avui es paguen amb les persones que treballen i cotitzen avui” i com que a Catalunya hi ha més gent que treballa i menys atur i els salaris són més elevats “el nostre país té unes millors bases per a garantir les pensions i aquestes fins i tot podrien ser una mica més altes” en una Catalunya amb Estat propi.

El president Artur Mas ha incidit també en la idea que “sí que és cert que hi ha precedents en el camí que hem iniciat” però ha volgut esvair dubtes al voltant d'Una Catalunya dins d'Europa i ha afirmat que “la Unió Europea no ha tret mai cap país, al contrari n'ha anat incorporant dins l'euro”.


L'euro per recepta, “una mesura d'estalvi”.

D'altra banda, el president Mas ha defensat un cop més la validesa de l'euro per recepta, mentre no hi hagi cap Tribunal que digui el contrari. I ha afegit que “nosaltres a l'euro hi hem posat excepcions i un topall” i ha volgut incidir en el fet que “l'euro per recepta sabem que no ens resoldrà el problema del finançament de la sanitat, però l'important d'aquesta mesura no és l'euro sinó el que ens estalviem”. I és que l'octubre d’aquest any, ha explicat, s'han emès un 21% menys de receptes que l'octubre de l'any 2011, amb el conseqüent estalvi que això suposa.

Interposades dues querelles al Jutjat de Guàrdia per les informacions falses publicades al diari El Mundo

Des de Convergència Democràtica de Catalunya es vol informar que aquest matí s'han interposat dues querelles al Jutjat de Guàrdia de Barcelona, una interposada pel president Artur Mas i una altra interposada pel president Jordi Pujol, per un delicte d'injúries i calúmnies en relació a les informacions falses publicades pels periodistes del diari El Mundo, Eduardo Inda i Esteban Urreiztieta, i l'empresa editorial del diari El Mundo, Unidad Editorial S.L.U.

Ambdues querelles posen de manifest que tot allò publicat al diari El Mundo no només és mentida sinó que pretén lesionar greument l'honor del president Artur Mas i del president Jordi Pujol amb la intenció clara de perjudicar tot allò que representen, dins d'un context electoral.

Tant el president Artur Mas com al president Jordi Pujol, conjuntament amb Convergència Democràtica de Catalunya, estan disposats a arribar fins a les darreres conseqüències en aquest procés per tal de defensar l'honorabilitat i el bon nom d'ambdós presidents.

Les querelles també es reserven el dret a dirigir l'acció penal i civil contra els que poguessin resultar imputats en qualitat d'autors o inductors de les mentides i falsedats publicades pel diari El Mundo.

D'altra banda, en les properes hores Felip Puig i Godas també interposarà una querella per les informacions publicades avui, també pel diari El Mundo.

Font CiU

Junts ho farem possible

El perfil de Santi Vila, candidat de CiU a les comarques gironines

Programa Electoral 2012

La transició nacional
La transició nacional
D’on venim. Una etapa que s’acaba
Cap a on anem. Avançar en la construcció d’un estat propi
Com farem aquest procés?
Construcció d’estructures d’estat
Mantenir un diàleg permanent
Avançar cap a un estat propi en el marc europeu
Un estat propi per viure millor

Apostem per un govern basat en valors
Servei
País
Democràcia
Bon Govern

Catalunya 2020
L'horitzó europeu
Objectius Catalunya 2020
Propostes Catalunya 2020

• Una Catalunya amb més ocupació
• Una Catalunya més competitiva, innovadora i internacionalitzada
• Una Catalunya amb més formació
• Una Catalunya amb més estat de benestar
• Una Catalunya més segura
• Una Catalunya més sostenible
• Una Catalunya més hiperconnectada
• Una Catalunya més emprenedora
• Una Catalunya amb unes finances plúbliques equilibrades
• Una Catalunya amb una cultura i unes institucions més presents al món
• Les institucions al servei dels objectius Catalunya 2020

Junts estem fent camí

El cap de llista per Girona de CiU, Santi Vila, parla de les pensions en un acte a Castelló d’Empúries

El convent de Santa Clara de Castelló d'Empúries va acollir aquest dilluns al vespre el míting de Santi Vila, cap de llista per CiU a les comarques gironines i del nº 6 de la llista, l’alcalde de Llançà, Pere Vila. Xavier Sanllehí, alcalde de Castelló d'Empúries va ser l'encarregat de donar la benvinguda als assistents i participants d'un acte que tenia com a tema central l'estat de les pensions. Qui tampoc es va voler perdre aquest acte de precampanya va ser el president de CiU a l'Alt Empordà i alcalde de Borrassà, Ferran Roqué.

L'Alcalde de Castelló d'Empúries, Xavier Sanllehí, explica l'actualitat del seu municipi